Noticias
  • LA CLAU DE SABER COMUNICAR I MOTIVAR L'ESCOLTA ACTIVA Què és el que ens mou a comportar-nos d'una determinada manera? Moltes vegades, en el nostre dia a dia, ens deixem emportar per la inèrcia i duem a terme determinades [...]
  • EL RUGBY, “UN ESPORT DE BÈSTIES JUGAT PER CAVALLERS” Esports del món: el RUGBY 🏈 Més que un esport, un estil de vidaEl rugby és un dels esports més antics del món caracteritzat per la cavallerositat, la intel·ligència i l'estratègia. [...]
  • QUÈ PUC FER QUAN ACABI EL CICLE FORMATIU D’ESPORT? OPCIONS ACADÈMIQUES I LABORALS COM A TÈCNIC ESPORTIULa inserció laboral després de la FP Avui dia, el benestar corporal, l'alimentació sana i el foment de l'activitat física diària ocupen un paper [...]
CAT - CAS - VAS - EN

Esport i gamificació

Line Spacing+- AFont Size+- Print This Article
Esport i gamificació

Entre els termes que darrerament s’han instal•lat al nostre vocabulari n’hi ha molts d’origen anglosaxó, i en hem acostumat a fer-los servir sense pensar-hi. Per posar només un exemple, tenim els “runners”, aquella gent que abans dèiem que feia “footing” (en realitat jogging), i el món de l’esport és ple d’aquests vocables. Un altre que també s’hi ha instal•lat és la gamificació –que també es pot dir, si ens estimem més una ressonància propera, “ludificació”-, que de fet és un terme que no ve de l’esport, però que hi ha encaixat perfectament.

Ens diu el diccionari que la gamificació és l’ús de la mecànica del joc en contextos aliens per tal d’orientar el comportament de les persones. És a dir, convertir en una mena de joc situacions que en principi no ho són, amb la intenció de treure’n el màxim profit, tot plegat amb una recompensa.

Es fa servir molt en el món de l’aprenentatge, perquè motiva els estudiants en oferir-los oportunitats d’aprendre de manera divertida, i també en l’esport, àmbit amb el qual comparteix moltes característiques.

AVANTATGES DE LA GAMIFICACIÓ AL MÓN DE L’ESPORT

• En recuperar el component lúdic, que desapareix quan s’arriba a cert nivell i la competitivitat és l’únic que importa, els esportistes no professionals en gaudeixen més, es diverteixen més i, per tant, es motiven independentment dels resultats i les classificacions.

• La recompensa que s’ofereix a la consecució dels objectius marcats convida els participants a superar-se cada cop, però sense un context competitiu oficial.

• El fet de competir de manera no oficial amb altres persones per tal d’aconseguir un premi permet crear un grup de persones, una comunitat, els membres de la qual competeixen, és clar, però la rellevància de l’objectiu final és inferior a la de la competició oficial i es creen vincles amb persones que tenen interessos similars.

Per tant, no es tracta de convertir l’esport en quelcom banal. La competitivitat continua existint, però no és l’únic a tenir en compte. A més, les recompenses (que poden ser des d’un regal fins a la introducció de “missions” durant la pràctica d’una activitat) motiven aquelles persones que tenen dificultats per comprometre’s a practicar esport si l’única motivació amb què s’hi encaren és la salut.

Noticies Educació

COM SERÀ LA TORNADA A LES AULES?

COM SERÀ LA TORNADA A LES AULES?   0

Estem preparats per tornar a l'escola al setembre? La Ministra d'Educació ha plantejat que, si el següent curs 2020/2021 no hi ha un remei contra el Covid-19, "la tornada a les aules serà [...]