Noticias

Esport a la tercera edat

Line Spacing+- AFont Size+- Print This Article
Esport a la tercera edat

Tradicionalment es consideren de la tercera edat les persones de més de 65 anys, però aquesta classificació comença a quedar obsoleta atès que l’esperança de vida va augmentant i la qualitat de vida de les persones grans, també.

Tot i que és un fet, i ben natural, que els més grans de 65 anys tendeixen a desinteressar-se per l’esport amb la vellesa, hi ha moltes persones grans que practiquen alguna mena d’exercici físic per tal de no donar-se per vençudes i també perquè coneixen els beneficis que té per al cos fer esport durant totes les etapes de la vida, si bé adaptant les activitats a les noves condicions de l’organisme.

Parlem, és clar, d’exercici moderat, tot i que freqüent, i no pas d’esports intensos que posarien en perill la salut dels interessats.

Els beneficis que aporta l’esport a les persones de més de 65 anys són de molts tipus, tant des del punt de vista físic com el psicològic, i aquests en són alguns exemples:

BENEFICIS FÍSICS

  • Permet disminuir els nivells de greixos, un dels enemics de la tercera edat que s’alien amb la tendència al sedentarisme.
  • Redueix el risc de malalties coronàries, hipertensió o diabetis.
  • Permet controlar els nivells, per exemple, de sucre o lípids.
  • En alliberar endorfines, com en qualsevol grup d’edat, proporciona sensació de benestar i bon humor.

 

BENEFICIS PSICOLÒGICS

  • Millora l’autoestima en poder assolir objectius que tradicionalment no s’esperarien d’una persona “gran”, a més de la satisfacció de mantenir el cos en forma.
  • Es redueixen l’estrès i l’insomni, un altre benefici que es pot aplicar a esportistes de qualsevol edat
  • Disminueixen les probabilitats de patir depressió.
  • Com que sovint l’esport es practica en grup, es combat la soledat sovint associada a la tercera edat.
  • En estimular-se la regeneració neuronal, disminueixen les possibilitats de contraure malalties com l’Alzheimer.

En entrar a la vellesa es fa evident el deteriorament del cos, que comença dècades abans, i és un procés natural que no té marxa enrere, però l’activitat física permet retardar-lo, a més de millorar la salut, la independència de les persones i, per tant, la qualitat de vida en general.