Noticias
CAT - CAS - VAS - EN

EL RUGBY, “UN ESPORT DE BÈSTIES JUGAT PER CAVALLERS”

Line Spacing+- AFont Size+- Print This Article
EL RUGBY, “UN ESPORT DE BÈSTIES JUGAT PER CAVALLERS”

Esports del món: el RUGBY 🏈

Més que un esport, un estil de vida

El rugby és un dels esports més antics del món caracteritzat per la cavallerositat, la intel·ligència i l’estratègia. Originari d’Anglaterra, actualment es practica a nivell internacional en tots els continents, amb especial tradició a les Illes Britàniques (Escòcia, Gal·les i Irlanda) així com a França, Itàlia, Argentina, Uruguai, Sud-Àfrica, Japó, Austràlia, Nova Zelanda (qui no coneix la haka dels All Blacks), Fiji, Papua Nova Guinea, Samoa i Tonga.

El rugby creix en el nostre territori

L’esport que va entrar per la influència dels francesos és cada dia més practicat a Espanya, on el número de llicències ronda les 40.000. Potser no és un esport que es jugui al pati de l’escola, ni als parcs entre els grupets d’amics, però nous clubs han aparegut durant els darrers anys donant visibilitat a aquest esport.

Un esport de bèsties jugat per cavallers.

Aquesta frase pot portar a confondre a qui no està familiaritzat amb aquest esport que, pel seu estil de joc d’embrensides i empentes, molts prefereixen mirar-s’ho des de la graderia. Però quan et fiques al camp, vius una sensació totalment contraria. En el rugby no prima l’agressivitat, en el rugby prima el respecte; pels companys i pels rivals, la legalitat, la disciplina, la confiança en els teus i el treball en equip, la solidaritat, l’esforç i el compromís.

Per tant, quan parlem de Rugby no només parlem d’esport. Parlem de tradició, d’unitat i d’amistat. Parlem de VALORS inquebrantables.

I aquests valors són els que arrela l’Escola Vitae i els que transmet a tot el seu equip i comunitat. Però, per què aquest sentiment pel rugby?

Els fundadors de Vitae es van conèixer a la universitat quan estudiaven la cerrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Tots dos havien jugat i viscut la cultura del rugby des de petits, i a l’INEFC van poder continuar gaudint de la seva passió i formar part dels Óssos, l’equip de rugby de la universitat.

Aquesta tradició havia de continuar a Vitae.

El Rugby a l’Escola Vitae

Recordo els Óssos com una de les millors etapes de la meva vida i tenia clar que Vitae havia d’oferir aquesta experiència i crear una identitat pròpia, un equip.

Ignasi Prellezo, soci-fundador d’Escola Vitae i dels Goril·les BCN – Club de Rugby Vitae. 

— Com va sorgir la idea de crear un equip de rugby a l’Escola Vitae?

— Novembre del 2012, amb la 2ª generació d’Escola Vitae, aleshores ubicada al districte de la Vall d’Hebron. En aquella època era el professor de la matèria d’Esports Col·lectius i vaig proposar als alumnes de 1er d’EAS formar un equip. L’Edgar Fernández, el Marc Martín, el Gustavo Oyarzo, l’Alejandro Serrano i el Marc Torralba es van engrescar i vam començar a entrenar els dimecres en el camp de la Teixonera.

— Goril·les BCN. Per què aquest nom per representar l’equip?

— És el meu animal preferit — riu. D’origen l’abella era l’animal plantejat, però no ens acabava de convèncer, buscàvem un altre ADN amb més presència. Després va sorgir el goril·la, i de seguida vam coincidir en que encaixava perfecte amb l’esperit de l’equip; valent i decidit.

Goril·les

Alumnes de l’Escola Vitae i jugadors dels Goril·les BCN.

— Cap dels alumnes havia practicat el rugby abans i tots es van entregar al 100%. Recordo que el Marc Martín i el Marc Sierra van fer els primers esbossos de la samarreta i un dissabte al matí, els dos Marcs; el meu fill d’un any Theo; i jo, vam anar a la mítica tenda de rugby del Vallés amb un dibuix fet a llapis disposats a construir la nostra equipació.

Teniem un propòsit, jugar un partit contra els Óssos. Només haviem d’aconseguir ser 15 jugadors.

Marc Martín, exalumne i vicepresident del Club Esportiu Vitae.

— Vau aconseguir el repte?

— I tant! Amb el Roger Parera, que va venir com entrenador de l’equip (encara no era professor a Vitae), vam anar a l’IES Vall d’Hebron, l’escola veïna, a fer una xerrada i un entrenament. Vam reclutar gairebé 7 jugadors que es van convertir en Goril·les. Ja teníem equipació i 18 jugadors preparats per donar-ho tot al camp.

— Al marge del resultat, com vau viure el partit?

Evidentment els Óssos eren els favorits, però els Goril·les vam donar guerra! Aquest va ser el primer partit amistós contra els Óssos i vam jugar també algun partit contra els Centaures de l’UAB. Era curiós veure com dins del camp tothom era súper competitiu i després fora els dos rivals i l’àrbitre compartien el vermut. Qui no té respecte, no hi té cabuda en un equip de rugby.

23 de Maig del 2013, partit Óssos vs Goril·les

Rugby Vitae

ALINEACIÓ

Jordi Cuevas
Edgar Fernández
Marc Martín
Roger Martínez
Rodrigo Ojeda
Gustavo Oyarzo
Marc Pitarch
Ignasi Prellezo
Adolf Redaño
Josep Riera
Alberto Sánchez
Carlos Sánchez
Oscar Sbertoli
Alejandro Serrano
Asier Serrano
Marc Sierra
Marc Torralba
Brandon

Rugby Escola Vitae

Partit Óssos vs Goril·les.

Rugby Vitae

Passadís jugadors.

Tercer temps

Tercer temps.

En el rugby comparteixes molt més que els entrenaments i els partits. Vam forjar una amistat, molts encara seguim en contacte.

Marc Torralba, exalumne Escola Vitae i exjugador dels Goril·les.

— Com va ser la teva experiència als Goril·les?

— Estàvem molt motivats amb el projecte. Entrenàvem tots els dimecres després de classe, feiem sopars d’equip, fins i tot vam vendre samarretes per poder llogar el camp de la Teixonera. El fet de veure a l’Ignasi i a altres professors, com el Carlos Sánchez i el Roger Parera, tan implicats amb l’equip, va fer que tinguèssim benzina durant les dues temporades.

— Continues vinculat al rugby?

— Vaig estar-ho durant un temps, amb els Cocos de la Blanquera. A més, fa un parell d’anys vaig poder tornar a l’Escola Vitae a fer les pràctiques de la carrera i vaig poder compartir classes amb professors que havien sigut companys d’equip. Ara que he acabat el Màster de Magisteri m’agradaria tonar-hi com a professor i “completar el cicle Vitae”.

Seria maco reprendre l’equip i que poguessin participar alumnes, exalumnes i professors.

Roger Parera, exentrenador dels Goril·les i docent Esports Col·lectius a Escola Vitae Les Corts.

— Tornaran els Goril·les a Escola Vitae?

— No és fàcil engrescar a nois que no han jugat mai, però al rugby el que no ens falta és persistència, i quan ho proves enganxa!

En el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Ensenyament i Animació Socioesportiva ensenyem les normes, la tècnica i la tàctica del rugby amb clips de jugades i recursos visuals. Després al camp ve la part més divertida, on posem en pràctica conceptes com el xut, passe, ruck, maul, tackle, scrum o lineout, situacions de 2c1, recepcions…, i veus als alumnes gaudir de l’esport.

Hi ha una tendència a pensar que sortiràs magolat de cada trobada. Volem trencar el mite de que el rugby, tot i les lesions que es poden produir i com poden haver-hi en altres esports d’equip, és un esport competitiu però no pas violent. Potser així enganxem uns quants per l’equip!

Roger Parera

Roger Parera, exjugador i actualment Ààrbitre Nacional de Rugby.

Placatge

Placatge amb el docent Roger Parera [Esports Col·lectius – Vitae Les Corts].

Sin categoría

VINE A CONÈIXER L’ESCOLA ON VOLS ESTUDIAR

VINE A CONÈIXER L’ESCOLA ON VOLS ESTUDIAR   0

Programem visites presencials als centres ✅ A partir del dia 6, i durant tot juliol, obrim les Escoles Vitae perquè puguis venir a veure les instal·lacions esportives i recollir el material [...]