Noticias
  • Sortides professionals en el món de l’esportLa inserció laboral dels graduats en FP Trobaré feina després d'estudiar un cicle formatiu? Quines són les sortides professionals en l'esport?Aquestes preguntes són unes de les grans preocupacions dels estudiants un cop finalitzen [...]
  • Especialistes en formació 100% esportivaIdentitatEscola Vitae és un centre de formació professional esportiva privat, amb un projecte educatiu propi i singular anomenat Imagina. La nostra missió és contribuir en la formació integral de l’alumnat, educar-lo [...]
  • Projecte educatiu propi: ImaginaMetodologia Vitae basada en les competències professionals IMAGINA! Si tanquem els ulls i visualitzem les classes a impartir a l’Escola Vitae... "la matèria” es converteix en un mitjà que proporcionarà coneixements i [...]
CAT - CAS - VAS - EN

Street luge, el trineu d’asfalt

Line Spacing+- AFont Size+- Print This Article
Street luge, el trineu d’asfalt

Parlar de trineus a ple mes d’agost és potser una cosa ben estranya, però tot té la seva explicació, i és que els trineus dels quals us parlarem avui no són per ser utilitzats a la neu, sinó per asfalt: per carreteres i circuits.

Street luge, el trineu d’asfalt

Aquest esport és un dels més curiosos del món i es tracta d’una base (com si fos un monopatí) que funciona amb la pròpia inèrcia. El material del qual està fet és l’alumini i s’utilitza estant tombat a sobre d’ell.

El orígens de l’street luge es remunten cap a mitjans dels anys setanta, que és quan es van començar a realitzar les primeres curses. Els pilots van descobrir que quan s’està ajagut s’agafen velocitats més altes (fins a 130 kilòmetres per hora!) i per tant van anar adaptant-se segons el que anaven veient. D’aquesta manera el trineu ha anat patint variacions al llarg d’aquests anys, com per exemple la seva longitud o la seva amplada. També s’ha modificat una mica per fer-la més convexa i així poder posar el cos amb una mica de més comoditat.

Algunes característiques d’aquests trineus:

  • Està prohibit incorpora-hi frens mecànics
  • S’ha de vetllar sempre per la seguretat del pilot, per tant les mides han de ser estàndards i evitar que el cos no quedi massa encaixat i que pugui així dificultar-ne la sortida en cas d’accident.
  • Per competir (ja que existeixen competicions de caràcter internacional) s’han d’utilitzar taules reglamentàries fabricades amb els materials estàndards (acer, alumini, fusta i/o fibra de carboni). Hi ha botigues especialitzades que en venen o els adapten a les necessitats que es puguin tenir.

I cada pilot ha d’assegurar-se que està equipat amb:

  • Casc lligat i protector per la cara (sobretot els ulls: calen ulleres integrades al casc)
  • Vestimenta forta que pugui assegurar evitar rascades
  • Guants de cuir o de material potent
  • Calçat còmode i resistent

Normalment aquestes carreres es realitzen en carreteres de muntanya, però alguna vegada s’han fet també per ciutats (en circuits tancats). La distancia mitjana sol estar entre els dos i els cinc quilometres, i podem trobar diferents modalitats com ara la prova individual, la de grup, contrarellotge, etc. Per evitar accidents, hi ha un màxim de 20 participants per cursa.