Noticias
  • L’èxit dels esports d’aventuraVivim amb un ritme de vida realment estressant. Llargues jornades laborals, multitud d'obligacions, poc temps lliure, etc. En general, una rutina diària amb molt estrès, i generalment sense molts alts [...]
  • La millor dieta per trobar-te bé fent esportSegur que alguna vegada t'han dit la frase “som el que mengem”. I és que realment hi ha una relació directa entre el que mengem i com som, o almenys [...]
  • La kinesioterapia per al tractament de lesionsEn principi és necessari començar per destacar que la kinesiología és un tipus de ciència que s'enfoca a estudiar tot allò que estigui relacionat amb el moviment del cos humà, [...]

Volar a 200 km/h, l’home-ocell. Esport extrem al límit

Line Spacing+- AFont Size+- Print This Article
Volar a 200 km/h, l’home-ocell. Esport extrem al límit

Alguna vegada en aquest espai hem parlat d’esports extrems que toquen el límit. Avui també ho farem, però aquesta vegada és ben bé que és un dels esports més extrems que hem vist per aquí:

L’home-ocell, potser l’esport més extrem

Exacte: volar, volar com un ocell. Volar a 200 km per hora! Us atreviríeu?

Es tracta d’una pràctica anomenada WINGSUIT, que vindria a ser la traducció literal de “vestit ala”. Si us hi fixeu en el vídeo, veureu que les persones que el practiquen porten una mena de roba que els permet queda suspesos en l’aire i donar així la sensació de que s’està volant.

Les primeres vegades que es fa posar en pràctica aquesta tècnica va ser més o menys cap al 1930. Eren uns vestits de caràcter primitiu fets amb materials com ara seda, metall o fusta (en alguns casos inclús ós de balena). Com que la tecnologia no havia avançat gaire, aquestes pràctiques eren força perilloses, fent un total d’uns 75 morts en un període entre 1912 i 1961.

La versió moderna va aparèixer  a principis dels anys 90, quan es va adaptar el vestit per fer-lo més útil, posant més elements entre les cames i sota els braços. Curiosament, l’impulsor d’aquests nous materials va morir l’any 1998 mentre provava unes modificacions del vestit que havien de servir per millorar-lo.

L’arribada al terra

Quan ja s’està a punt d’arribar al final del camí (és a dir: quan ja s’està a punt d’arribar al terra) s’ha d’accionar el paracaigudes per tal d’obrir-lo i suavitzar així l’aterrada. És important que es faci amb temps suficient d’antelació per donar-li temps a que s’obri completament i ens estabilitzi.

Un dels vols més coneguts a casa nostra va ser el del noruec Alexandre Polli, que ara fa dos anys va fer un vol a la zona de Montserrat i increïblement va travessar la roca Foradada que hi ha al massís. Podeu trobar vídeos d’aquesta acció fàcilment si ho busqueu, ja que passar per un forat així quan es va a uns 250 quilòmetres per hora és una fita que no passa gens desapercebuda. Penseu que aquest forat té una alçada d’uns 10 metres i aproximadament uns 5 d’amplada.